ACTIVITAT 3
Amb aquesta activitat ens proposem observar el desenvolupament d'algunes operacions lògiques dins del període de les operacions concretes i d'acord amb la perspectiva piagetiana.
Per entendre millor la metodologia emprada per aprendre a passar les proves us recomanem visitar la següent adreça web:
També podeu aprendre a passar aquestes proves visualitzant algun altre vídeo de Youtube.
1. PROVES DE CONSERVACIÓ
1.1. CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA
Utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i davant del nen farem una bola amb cadascuna de les barres.
· Pregunta: Hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles? Per què?
Sí, perquè tenen la mateixa forma i observant la forma veu que les dos són iguals.
A continuació, agafarem una de les dues boles i, sempre davant del nen, li donarem forma de “xurro”.
- Pregunta: I ara, tenim la mateixa quantitat de plastilina? Com ho saps?
Sí, perquè encara que la faci més llarga hi ha la mateixa quantitat de plastilina.
Si ens respon que NO hi ha la mateixa quantitat:
- Pregunta. Què podem fer per tenir-ne igual?
Si ens respon que SI que hi ha la mateixa quantitat, afegim el següent comentari: ahir, un altre nen em va respondre que hi havia més quantitat a la que té forma de xurro...
- Pregunta: Qui té raó, tu o l’altre nen? Perquè?
Ha respost que ella. Diu que el nen es devia pensar que si li fèiem forma de xurro n’hi hauria menys.
Per finalitzar aquesta prova:
- Pregunta: si ara agafes la que té forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi haurà la mateixa quantitat a les dues boles? Per què?
Ha respost que sí, que canvia la forma però hi ha la mateixa quantitat.
1.2. CONSERVACIÓ DEL PES
Tornem a tenir les dues boles de plastilina. El procediment és el mateix
· Pregunta: penses que aquestes dues boles de plastilina pesen el mateix? Per què?
Respon que sí, que a cada mà té el mateix pes, aproximadament.
Ara li demanarem que sigui ell/a qui agafi una de les dues boles i la “transformi” en un xurro, com heu fet vosaltres abans.
· Pregunta: i ara, pesen el mateix? Quina pesa més? Per què?
Pesen el mateix perquè hi ha la mateixa quantitat de plastilina, el que canvia és la forma.
· Què podem fer per a que pesin el mateix?
Res, les dues pesen igual.
El nen d’ahir em va dir que la que té forma de bola pesa més que la que té forma de xurro, qui dels dos té la raó? Per què?
Ella pensa que té raó ella; diu que el nen es devia confondre o devia pensar que una rodona pesa més que un xurro. Però ella afirma que pesen el mateix.
1.3. CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD
Li presentem dues palletes (de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida:
Sí
Les col·locarem horitzontalment (i paral·leles entre elles) davant del nen. A continuació mourem una de les palletes una mica cap a la dreta i l’altra una mica cap a l’esquerra.
- Pregunta: i ara, tenen la mateixa mida? Per què?
Respon que sí, que encara que les mogui continuaran tenint la mateixa llargada.
- Quina és més llarga? Per què?
Diu que no hi ha cap palleta que sigui més llarga que l’altra.
- Què podem fer per a que tornin a ser igual de llargues?
Res, perquè són igual de llargues.
Si ens ha contestat que segueixen essent igual de llargues encara que les haguem mogut, llavors afegim: el nen d’ahir em va dir que ja no eren igual de llargues, que una era més llarga que l’altra; a qui he de creure? Per què?
La nena afirma que ella té raó. Que el nen es devia equivocar i que és molt fàcil veure que són iguals de llargues. També diu que perquè fossin diferents una s’hauria de tallar.
2. PROVA DE CLASSIFICACIÓ
Material:
Dues col·leccions de blocs lògics (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites)
Procediment:
Situarem totes les peces de manera desordenada davant del nen/a i li demanarem que ordeni totes aquelles peces, que ho faci com ell/a vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible.
No li donarem cap mes consigna, si el nen pregunta si ho fa bé, ens limitarem a dir-li com tu vulguis, com a tu et sembli que estan més ben ordenades.
Prendrem nota de com les ha distribuït (podem fer una foto de tal com les ha ordenat) i li demanarem que ens expliqui com ho ha ordenat (enregistrarem la seva explicació)
Els ha distribuït tenint en compte la forma, el color i el tamany.
Ha fet tres columnes, a la de l’esquerra ha situat les figures que tenen un tamany més gran, al centre les més petites i a la dreta les figures mitjanes; sempre tenint en compte que fes parelles del mateix color, forma i tamany.
3. QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSSIÓ
Material:
5 mandarines i tres prunes (podem presentar-li qualsevol altra peça de fruita)
Procediment:
Es situen totes les peces de fruita davant del nen i se li pregunta: Quantes mandarines hi ha? Quantes prunes hi ha? Què et sembla, que hi ha més mandarines o fruites? Per què? Ens assegurem la situació fent-li el comentari següent: ahir un nen hem va dir .... (el contrari que els que ens ha dit ell/a), qui et sembla que té raó, ell o tu? Per què?
Diu que hi ha cinc mandarines.
Diu que hi ha tres prunes.
Ella ha respost que tot és fruita; tan les mandarines com les prunes.
Ella creu que té la raó. Raona que tot són fruites. Les prunes i les mandarines afirma que són fruites, l’altre nen es devia confondre.
INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: ____8___ anys, ____2___mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ |
Descripció: Aquestes proves volem observar el desenvolupament d’algunes operacions lògiques dins del període de les operacions concretes i d’acord amb la perspectiva piagetiana. En aquest cas hem fet proves sobre la quantitat d’una substància (plastilina), del pes de la mateixa i per acabar una prova de volum utilitzant palletes de refresc. |
Conservació de la substància: | La nena sap que hi ha la mateixa quantitat de plastilina en una bola que en l’altra. També sap que encara que canviem de forma una peça hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues , la forma no fa variar la quantitat de plastilina.
|
Conservació del Pes: | La nena sap que les dues boles de plastilina pesen el mateix. També té assumit que encara que canviem la forma d’una bola de plastilina el pes continua sent el mateix.
|
Conservació del volum: | La nena sap que les dos palletes són igual de llargues. Encara que les moguem ella sap que continuen sent igual de llargues. No presenta cap dubte amb aquest aspecte.
|
Interpretació: La nena té assumits els conceptes de quantitat, pes i longitud. No presenta cap mena de dubte quan respon a les preguntes. Ho diu amb fermesa i seguretat. També s’estranya quan li fem la pregunta de: un nen em va dir....., creu que el nen no té mai raó, que la té ella i pensa que el nen és una mica “tontet”. |
CLASSIFICACIÓ |
Descripció: Hem demanat a la nena que ordeni una sèrie de blocs lògics; quadrats, triangles i rodones de colors blau, groc i vermell i de mides mitjana petita i gran.: |
Interpretació: La nena les ha ordenat sense cap problema utilitzant un raonament adequat. Ella les ha ordenat fent grups segons la forma, la mida i el tamany. Ha fet tres columnes; a l’esquerra les figures més grans, al centre les de mida petita i a la dreta les de mida mitjana. No ha tingut cap problema per ordenar-les.
|
QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ |
Descripció: En aquesta prova li hem demanat que compti quantes mandarines i prunes hi havia. També li hem fet pensar si les mandarines i la fruita són el mateix o no. |
Interpretació: La nena ens ha respost que hi ha cinc mandarines i tres prunes. Quan li hem preguntat a la nena si hi havia més prunes o més mandarines ella ens ha respost que mandarines també són fruites i per tant que tot és el mateix. Podem dir que no ha tingut cap problema amb aquesta prova. |
SEGONA PART PRÀCTICA 3
- Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.
· 7 anys
- Conservació de la substància i del pes amb la plastilina
Quan s’anava canviant la forma de la plastilina, el nen/a anava canviant la percepció de veure les dimensions de la plastilina i el seu pes.
- Conservació de la longitud amb les palletes
Quan les palletes estaven amb paral·lel, el nen/a deia que eren iguals, però en el moment que una de les dos palletes es movia a un costat deia que era més llarga.
- Classificació d’objectes
El nen/a ha ordenat els objectes per la forma i l’alçada.
- Quantificació de la inclusió
El nen/a ha dit que hi havia més mandarines que fruites, sense adonar-se’n de que les mandarines també són fruites.
· 8 anys
- Conservació de la substància i del pes amb la plastilina
Per molt que s’anés canviant la forma de la plastilina, el nen/a deia que hi havia la mateixa quantitat i el mateix pes a les dues boles de plastilina.
- Conservació de la longitud amb les palletes
El nen/a sap que les dues palletes són iguals de llargues, i encara que les moguem sap que continuen sent iguals de llargues.
- Classificació d’objectes
El nen/a ha ordenat els objectes sense cap problema. Els ha ordenat fent grups segons la forma, la mida i el tamany. Ha fet tres columnes: a l’esquerra les figures més grans, al centre les figures més petites i a la dreta les figures mitjanes.
- Quantificació de la inclusió
El nen/a ens ha contestat que hi havia més fruites que mandarines, ja que les mandarines també són fruites, i per tant tot és el mateix.
· 9 anys
- Conservació de la substància i del pes amb la plastilina
Quan s’anava canviant la forma de la plastilina, el nen/a anava canviant la percepció de veure les dimensions de la plastilina i el seu pes. Responia que el xurro era més petit que la rodona, que la rodona pesava més que el xurro,...
- Conservació de la longitud amb les palletes
Quan les palletes estaven amb paral·lel, el nen/a deia que eren iguals, però en el moment que una de les dos palletes es movia a un costat deia que era més llarga.
- Classificació d’objectes
Primerament, el nen/a ha ordenat els objectes pel seu color preferit, encara que després els ha ordenat per dimensions.
- Quantificació de la inclusió
El nen/a ens ha contestat que hi havia més fruites que mandarines, ja que les mandarines també són fruites, i per tant tot és el mateix.
· 10 anys
- Conservació de la substància i del pes amb la plastilina
Quan s’anava canviant la forma de la plastilina, el nen/a deia que hi havia la mateixa quantitat de plastilina, però que la bola pesava més que el xurro i deia que perquè peses igual, el xurro s’havia de tornar bola.
- Conservació de la longitud amb les palletes
El nen/a sap que les dues palletes són iguals de llargues, i encara que les moguem sap que continuen sent iguals de llargues.
- Classificació d’objectes
El nen/a ha ordenat els objectes per la forma i els colors.
- Quantificació de la inclusió
El nen/a ens ha contestat que hi havia més fruites que mandarines, ja que les mandarines també són fruites, i per tant tot és el mateix.
· 11/12 anys
- Conservació de la substància i del pes amb la plastilina
Per molt que s’anés canviant la forma de la plastilina, el nen/a deia que hi havia la mateixa quantitat i el mateix pes a les dues boles de plastilina.
- Conservació de la longitud amb les palletes
El nen/a sap que les dues palletes són iguals de llargues, i encara que les moguem sap que continuen sent iguals de llargues.
- Classificació d’objectes
El nen/a ha ordenat els objectes de gran a petit, però no els ha ordenat per colors.
- Quantificació de la inclusió
El nen/a ens ha contestat que hi havia més mandarines que fruites caient a l’error, però de seguida a rectificat i ha dit el correcte, dient que hi havia més fruites que mandarines, ja que les mandarines també són fruites, i per tant tot és el mateix.
- D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.
Piaget divideix el desenvolupament cognoscitiu en tres estadis evolutius:
-intel·ligència sensomotriu (0-2 anys)
El nen adquireix, en resposta als estímuls ambientals, habilitats motòriques però encara no és capaç de representar el món internament.
Mitjançant l’activitat el nen construeix les subestructures cognitives que serviran per al desenvolupament perceptiu intel·lectual que adquirirà més tard.
-intel·ligència representativa mitjançant operacions concretes
(2 a 11 anys), dividit alhora en tres subestadis:
- pensament preconceptual o simbòlic (2-4 anys)
En aquest període el nen comença a adquirir el desenvolupament de l’habilitat per usar símbols.
Als 2 anys comencen els jocs sombòlics: el nen comença a distingir el significant (símbols com paraules o imatges) i el significat (els esdeveniments, objectes i accions a què es refereix el significant). Aquest procés representacional és, segons Piaget, motòric, no verbal com afirmen altres autors.
-pensament intuïtiu (4-7 anys)
Es mostren noves estructures i habilitats cognoscitives relcionades amb el vocabulari, la memòria i la imaginació. A aquesta edat els nens no han desenvolupat el concepte de conservació i reversibilitat.
El nen pensa els objectes com si tinguessin estats permanents i és incapaç de posar-se al lloc d’un altre (egocentrisme).
- operacions concretes (7-11 anys)
Apareix el pensament operacional. Una operació és una acció representada mentalment i que obeeix a certes regles lògiques d’organització i forma sistemes integrats amb altres operacions, amb altres estructures. És a dir, a aquesta edat els nens són capaços de realitzar actes mentals o operacions en resposta als canvis ambientals, poden reproduir al seu cap el que abans havien de fer a través d’accions externes.
Seria el que es desenvolupa a l’Educació Primària. Les operacions cognitives lògiques que els nens poden realitzar en aquest estadi són tres:classificació, ordenació i conservació:
-Operacions formals (a partir de 12 anys)
El nen comencen a utilitzar el pensament formal o hipotètico-deductiu.Són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció i han de deslligar la forma del raonament del seu contingut.
Implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.
- Després de reflexionar sobre les teories de Piaget podem afirmar que els professors/es gràcies a que utilitzen tots els instruments i coneixements pedagògics i didàctics al seu abast per dur a terme una bona intervenció educativa, han de conèixer el desenvolupament evolutiu dels alumnes i les diferents necessitats d’aquests en els aspectes cognitius, socials, motrius i afectius; per poder adaptar d’aquesta manera l’acció educativa a aquest procés.
- És per això que Piaget potencia el desenvolupament cognitiu dels nens/nenes a través dels esquemes de coneixements previs dels alumnes per aconseguir el procés d’equilibri entre l’assimilació i acomodació.
- Els nens/es petits, sobretot del primer cicle de la primària, no tenen la capacitat d’entendre que quan agafes un vas d’aigua i el col·loques a un altre recipient, la quantitat de líquid continua essent el mateix, a l’igual que amb el volum d’una matèria; però a mesura que van creixent van entenent aquests conceptes; entenent que una peça de plastilina no canvia de tamany encara que es canviï de forma. Aquests fets corroboren les teories piagetanes de l’evolució cognitiva dels infants.
- L’assimilació es refereix a la manera en la qual els alumnes s’enfronten a un estímul de l’entorn, mentre que l’acomodació implica una modificació de l’organització actual en resposta a les demandes del medi. Mitjançant l’assimilació i l’acomodació els alumnes van reestructurant cognitivament el seu aprenentatge al llarg del desenvolupament.
- Per tant Piaget destaca la necessitat de que els professors plantegin conflictes cognitius als seus alumnes amb diferents desequilibris, per que la nostra intel·ligència es va formant buscant l’estat d’equilibri entre els coneixements que tenim i els que anem adquirint.
Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat
PRÀCTICA III
Adrià Romero
Elena Rábade
Marc Toldrà
Genís Soldevila
