divendres, 24 de desembre del 2010

PRÀCTICA 5.1: UNA CLASSE DIVIDIDA

Pràctica 5.1: Una classe dividida

× Preguntes a debat:

Introducció:
A una escola del nord d’EEUU, es va dur a terme la prova següent: el primer dia se’ls deia als alumnes que els nens d’ulls clars eren superiors als d’ulls foscos i aquests últims havien de dur un mocador per a ésser diferenciats de la resta. Els alumnes amb mocador no es podien relacionar amb la resta i eren excluïts en totes les activitats. El següent dia, la mestra els deia que era al contrari, que els nens d’ulls foscos eren superiors. L’últim dia se’ls deia als nens i nenes que el que el havia dit aquests dies era mentida, que tots eren iguals i que tots podien jugar amb tots. Això els feia reflexionar i els feia veure que tenir una actitud racista envers els nens i nenes de raça negra era negatiu per als altres nens i que ara que s’havien posat en la seva pell, ho podien comprovar més que mai.

Links:
Una classe dividida”:

Després de visualitzar el vídeo de l’experiència que es va realitzar a l’escola del nord dels EEUU podem contestar les següents qüestions:


  1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nenes i nenes que es trobaven en la posició inferior?
  • Efectes en nens de posició superior
      Els nens es sentien amb major poder, ja que ha canviat la seva identitat; són alumnes per aquests estan per sobre dels altres. Es tornen arrogants, exigents, canvien el seu sentiment de companyerisme. Creuen que no tenen (els ulls marrons) la mateixa educació. Pensen que els que tenen els ulls marrons son menys llestos.
  • Els nens de posició inferior
      Els nens/es es senten sols, inútils, marginats, creuen que tenir els ulls de color marrons es dolent. Es senten un una posició inferior a la resta que tenen els ulls de colors diferents al marró. Els hi canvia la personalitat, es tornaven desagradables, rencorosos, “segregacionistes”.
  1. Què passa quan les posicions s'inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

  • Els infants quan ocupen la posició superior fan exactament el que feien i el que deien els altres nens i nenes, és a dir, els discriminaven, els tractaven d’inferiors, se’n enriuen d’ells. Només estan jugant amb els nens i nenes del mateix color dels ulls.

  1. Que passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s'està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

  • En el moment que els companys/es de la classe passen a ser descriminats, s'adonen que allò que els hi feia gràcia i els hi agradaba anteriorment, no es bo, ja que sentir-se inferior a un altre és dur, però encara ho és més sentir-se discriminat per un col·lectiu com eren els seus propis companys/es de classe. Aquest fet fa recapacitar a l'alumnat i veure que no s'ha de discriminar a cap company/a ni persona, ja que ningú és superior ni inferior a un altre. Reflexionen i s'adonen que no s'ha de descriminar ni pel color dels ulls, ni de la pell,...

  1. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i després de l’experiència?

  • El dia en què el grup de nens i nenes d’ulls foscos portava el mocador (símbol que indicava que eren inferiors a la resta de nens i nenes), aquests nens obtenien pitjors resultats que els altres i ocorria el mateix quan, al dia següent, duien el mocador els nens i nenes d’ulls clars: els nens d’ulls clars, que el dia abans havien tret millors resultats, al dia següent n’havien tret de pitjors que els d’ulls foscos.
  • Això és degut a que els nens que duien el mocador els afectava psicològicament ésser considerats com a inferiors i es sentien desmotivats a l’hora de realitzar les proves, ja que no es sentien capaços de treure bones resultats.
  • D’aquesta manera es pot explicar que una actitud racista envers els nens i nenes de raça negra, pot influir en els resultats d’aquests, fent que siguin inferiors als nens i nenes de raça blanca.


  1. Tot i el pas dels anys l'experiència no s'oblida:
  • Què recordaven i com havia influït l'experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?
    • Havia influït d'una manera positiva, ja que vam aprendre que no s'ha de discriminar depenent del color de la pell, de la religió... Són persones més experimentades i entene la multiculturalitat... Aprenen, saben dominar les seves reaccions, pensaments...
  • Va servir per canviar alguna cosa?
    • Va servir per canviar la manera de pensar. Entendre que res s'ha de discriminar a la gent. Educar als seus fills d'una forma diferent.
  • Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació.
      S'aixequen pensant que són treballadors, ni blancs ni negres, però, en canvi, diuen que els negres s'aixequen i diuen ser negre, no tinc la mateixa vida que els altres, tinc més dificultats. Responen d'una forma correcta, a favor de les persones negres, amb els mateixos drets i obligacions que les blanques. No discriminant pel color de la pell.


PREGUNTA DE REFLEXIÓ FINAL

  1. Com es pot promoure, des de l'escola, el desenvolupament de l'empatía i d'actituds i conductes no discriminatòries?
  • Per promoure aquest desenvolupament, l’escola el que podria fer, seria que a les classes de tutoria podrien servir perquè els tutors parlessin sobre les igualtats entre totes les persones, siguin de la religió, cultura i raça que siguin.
  • Els nens i nenes podrien aprendre que tothom és igual i que no hi ha diferències de sexe, raça,...
  • També es podrien fer algunes classes pràctiques relacionades amb aquest tema. Fent que els mateixos nens i nenes visquessin el que succeeix quan et passen aquestes coses. L’escola podria portar a gent que sapigués i entengués sobre aquest tema i que vingués a fer reunions per parlar sobre la igualtat entre les persones.
  • Vetllar per uns llibres de text que tinguéssin en compte la diversitat i no fóssin sexistes.



MARC TOLDRÀ
ELENA RÁBADE
ADRIÀ ROMERO
GENÍS SOLDEVILA

divendres, 3 de desembre del 2010

PRÀCTICA IV

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC NOM I EDAT DE L’INFANT: __8 ANYS_______
DEFINICIONS
GOS: Animal de 4 potes que pot ser de raçes, colors i tamanys diferents. Fa companyia.
AIGUA: Beguda que bebem quan tenim sed, és sense gas i sense sucre. Prové de la pluja.
FLOR: Planta que pot ser de molts colors i poden fer olor. Es fan sevir per decorar, entre altres coses.
TELEVISIÓ: Mitjà de comunicació on podem informar-nos, veure sèries, notícies,...
PLÀTAN: Aliment bo pel cos, conté moltes vitamines. És una fruita groga amb forma de lluna.
AMIC: Persona amb la que pots confiar. Alguna vegada t'hi pots enfadar. Pot jugar, parlar am ells,...
ESCOLA: Lloc on es va a aprendre. Hi ha alumnes, patis per jugar-hi, professors,... Hi anem també ha estudiar.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:

GOS
AIGUA
FLOR
TELEVISIÓ
PLATAN
AMIC
ESCOLA
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
Trets
Perceptius

X

X

X

X

X

X

X

Funcionals

X

X

X

X

X

X

X

Contextuals

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X


X
X


X

X
X

X

OBSERVACIONS:
  • Li costa una mica començar la definició i li preocupa de que sigui correcta.
  • Utilitza vocabulari apropiat per cada definició.
  • Mostra interés per fer l'activitat.
TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: __12:89 en les 3 lectures____
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: _______ (PARAULES X MINUT)
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
NARRACIÓ
CATALÀ
CASTELLÀ
SI
NO
SI
NO
Domini de l’estructura narrativa
X

X

Idees principals
X

X

Idees secundàries
X

X

Repetició de les idees

X

X
Coherència en la seqüència del relat
X

X

Interpretació personal del text
X

X

OBSERVACIONS: Li costa començar, un cop començat no té problema per seguir. De tant en tant, para un o dos segons per pensar i continuar. Li costa més expressar-se més en castellà.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
NARRACIÓ
CATALÀ
CASTELLÀ
Si
No
Si
No
Substantius
X

X

Adjectius
X

X

Adverbis
X

X

Pronoms
X

X

Concordança gènere
X

X

Concordança nombre
X

X

Ús de formes verbals
X

X

Coherència temps verbals
X

X

Errors de sobrerregulació

X

X
Redundància

X

X
Oracions completes
X

X

Oracions compostes
X

X

Coordinades
X

X

Subordinades
X

X

Comparatius: major, menor...
X


X
Metàfores

X

X
...




OBSERVACIONS: No repeteix paraules ni utilitza metàfores.



INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena......------.......................................................
EDAT.........8 anys......................................................

  1. Valoració de l'evoluació semàntica: procès de construcció dels significats.

Alguna paraula com aigua o escola han estat una mica complicades de definir. No li ha costat massa definir perquè coneix totes les paraules i a l'escola li han ensenyat a definir. Intenta utlitzar vocabulari apropiat per a cada definició. Utilitza comparacions, sentits, colors per definir.

  1. Valoració de la velocitat lectora.

La velocitat lectora és adequada. No té pressa mentre llegeix. A vegades, quan una paraula no la coneix o li costa pronunciar la llegeix més a poc a poc. No es posa nerviosa mentre llegeix. Sap entonar correctament i fer les paraules quan toca. Sap llegir diàlegs.
  1. Valoració de la comprensió lectora.

No té gaire facilitat per explicar el conte o història. Coneix tots o gairebé tots els detalls del conte. Té més facilitat per comprendre textos amb català, encara que els que estan amb castellà també els entén. Té alguna dificultat perquè no coneix el sign. D'alguna paraula amb castellà.
  1. Valoració de l'evolució morfosintàtica: procès d'organització dels significats. Comparació de l'evolució del llenguatge en català i en castellà.

No té dificultats per entendre les idees principals i les idees secundàries del text. Fa servir adjectius, oracions compostes, fa servir comparatius en català.
  1. Comparació de l'evolució del llenguatge en català i en castellà.

Pel que fa a la lectura, la marina llegeix, té més facilitat per llegir en català. En castellà, té més deficultats per pronunciar. També va més lenta llegint, ja que no domina tant la llengua. També li costa més expressar-se amb castellà que amb català. Una causa d'això és que a casa es parla amb català.






NOM I EDAT INFANT
DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC
VELOCITAT LECTORA
COMPRENSIÓ LECTORA
DESENVOLUPAMENT MORFOSINTÀCTIC
ANÀLISI COMPARATIVA
6 anys
Li coste els conceptes de paraules, contextualitza, diu per el que serveix
Català → 8 par/min
Castellà → 5 par/min
Català → lletra de pal, comprèn el que llegeix.
Castellà → Li costa més
Utilitza substantius i adjectius, oracions incompletes, ús de formes verbals, oracions simples.
Li costa menys amb català que amb el castellà.
8 anys
Sap definir tot menys amic i escola, no fa referència al gos i li agrada el platan.
Català → 120 par/min
Castellà → 100 par/min
Català → ho enten mb
Castellà → no l'enten
Substantius, adjetius, oracions completes, no o.subordinades ni coordinades.
Amb català ho fa millor, però no hi ha molta diferència.
9 anys
Definicions més personals, no te problemes. Textos: més ràpid català. En el castellà li costa. Resum: si es perd ho busca.
Més amb català
Castellà: alguna paraula no l'entén
En castellà si li costa entendre els significat i repeteix l'oració.
Millor el català, però el castellà també l'enten.
10 anys
No nombre les funcions, es basa molt en la descripció física. Idees desordenades. Necessita ajuda.
2-3 minuts per text
No té en compte cap detall descriptiu de cap conte. Es centra en les idees principals.
Compren les idees pricipals, però deixa de banda els detalls.
Presenta problemes amb el final del conte en castellà. El de català li va sembla més senzill.
11 anys
Bones definicions. Bona construcció de les frases.
2-3 minuts per text
Coordinació de frases tot i que repetia paraules.
Utilitza adjectius, substantius, frases complertes.
Més fàcil les definicions en castellà i el text.


Valoració

  • Pel que fa a les dimensions del desenvolupament del llenguatge a partir de les dades obtingudes veiem que a mesura que el nen/a va evolucionant amb l’edat, millora el seu rendiment amb la lectura, tan sigui amb castellà com en el català.
  • L’infant defineix més correctament les definicions donades, té una velocitat lectora més bona, llegint més paraules per minut,…
  • També s'observa que l’infant té més dificultat amb la llengua castellana que amb la llengua catalana, ja que li costa més entendre alguna paraula, o va una mica més lent a l’hora de la lectura.