EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA

ACTIVITAT 2

EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

RESULTATS DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: 8

Mà utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 15 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 20 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Ha dibuixat una nena (princesa) de la seva edat (més o menys). El dibuix en general està ben proporcionat, pel que fa la nena respecte a la mida del full com per les parts del cos de la noia. Ha dibuixat molts detalls com un collar, un cinturó, les dents, un llaç al cabell de dos colors, li ha maquillat els ulls, li ha pintat els llavis (el superior i l’inferior) vermells... No li ha dibuixat orelles ja que ens ha dit que el cabell les hi tapa. També li ha dibuixat pestanyes i celles. Li ha dibuixat el coll, els braços ben proporcionats i encaixats al cos, també les dues mans amb els seus dits corresponents. Ha pintat la noia amb colors rosa (vestit), negre (cabell), carn (pell), groc (cinturó), i vermell (llavis i llaç). No s’ha sortit de la línia al pintar. També s’observa que apreta quan pinta. Pel que fa al nombre de peces de roba ella ha dibuixat la noia amb un vestit de color rosa; per tant podem dir que té una peca de roba amb un cinturó i un llaç al cap.

ESCRIPTURA:

La nena ha escrit una història proporcionada a l’espai del foli respectant els marges. Escriu amb lletra lligada incorporant alguna lletra d’impremta com la t. El títol l’ha escrit amb un color diferent que amb el que ha escrit la història. Es nota que apreta una mica quan escriu. No fa faltes d’ortografia perquè un cop acabada la història la repassa força estona. Té molt assolit l’ús de majúscules i minúscules. Podem dir que fa bona lletra sense oscil·lacions. Els traços en la t, d, q apareixen una mica corbats. La mida de les lletres és correcte (regular) i l’espai entre paraula i paraula també, encara que una mica juntes. Li costa una mica escriure en línia recta en un foli en blanc (acostuma a pujar una mica). No presenta el traç tremolós.

Observacions:

Es nota que la nena s’ha esforçat en la realització del dibuix i de la història. Presenta interès pel que se li demana que faci. Es preocupa perquè li quedi bé. Un altra observació es que abans de fer-ho en net ha fet un esbós del dibuix i de la història. També s’interessa per saber el per què de les coses que ha de fer, igual que vol saber l’opinió del que han dit del dibuix i del text.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

• Dels 6 als 7 anys:

Dibuix

Dibuixa la persona molt petita respecte al full. Els braços i les cames estan rectes. No tenen ni colzes ni genolls. No acostuma a dibuixar els cinc dits de les mans. Comença a dibuixar algun detall com les orelles, el nas amb forats, ulls amb pestanyes, cabell,... Apreta molt el color alhora de pintar el dibuix.

Escriptura

La dimensió de la lletra és bastant gran. Hi ha una irregularitat en la mida de les lletres. No acostumar a ficar comes i ficar molts pocs punts. Omissió d’accents. L’alineació de les frases tendeixen a pujar o a baixar. No escriu recte, les paraules ballen, pugen i baixen. Hi ha petites oscil·lacions de les paraules.

• Dels 8 als 9 anys:

Dibuix

La proporció de la persona respecte al full comença a ser més regular. Els braços i les cames estan rectes. No acostuma a ficar ni colzes ni genolls. No acostuma a dibuixar els cinc dits de les mans. Dibuixa detalls com collarets, polseres, un llaç al cap, un barret,... Dibuixa la boca rient ensenyant les dents, el nas amb forats, orelles, cabell, ulls amb pestanyes i pupil·les. Alguna vegada dibuixen celles. Comencen a pintar amb diferents colors i pinten fort.

Escriptura

La dimensió de la lletra acostuma a ser correcte. Escriuen el títol de la redacció abans del text. La lletra és lligada. Comencen a ficar les comes, els punts i algun signe d’interrogació. Els hi costa ficar algun accent. L’alineació de les frases acostuma a ser regular. Ja comencen a tenir imaginació alhora d’escriure alguna redacció.

• Dels 10 als 12 anys:

Dibuix

La proporció de la persona respecte al full és bastant regular. Acostuma a ficar els colzes als braços i els genolls a les cames. Comença a dibuixar els cinc dits a les mans. Dibuixa detalls com collarets, polseres, un llaç al cap, un barret, ulleres (normalment si el nen que dibuixa en porta), arracades i maquillatge (si ho dibuixa una nena), cordons a les sabates,...

Dibuixa la boca rient ensenyant les dents, el nas amb forats, orelles (amb arracades), cabell, ulls amb pestanyes i pupil·les, celles. Pinten amb diferents colors i pinten fort.

Escriptura

La dimensió de la lletres és regular. Escriuen el títol de la redacció abans del text i acostumen a firmar al final del text amb el seu nom i poden ficar “final” quan acaben el text. La lletra és lligada. Fiquen les comes, els punts i algun signe d’interrogació, encara que puguin estar malament. Intenten ficar algun accent. L’alineació de les frases acostuma a ser regular i l’espai entre paraula i paraula és regular. Tenen bastant imaginació alhora d’escriure alguna redacció.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

S'observa un progressió en tots els sentit en el moment de la representació gràfica. A mesura que van passant els anys, el nen/a comença a dibuixar els dits els 5 dits de les mans, els forats del nas, la forma de les orelles i sobretot, és que les porcions del cos són les adequades.

També podem saber si el dibuix la fet un nen/a, ja que normalment les nenes dibuixes aspectes més femenins com una princesa i els nens animals per exemple.

Un altre aspecte que podem observar com a educadors, és que a mesura que passen els anys cada cop més els nens/es són més detallistes, per exemple dibuixar collarets, maquillatges,...

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris influeixen en el desenvolupament gràfic de l’infant perquè si els progenitors tenen aptituds d’artista ho poden transmetre (o no) genèticament als seus fills. El context escolar afecta perquè, si es potencien molt les capacitats del nen, se li corregeixen els errors a temps i se’ls ensenya a fer determinades tècniques quan són petits, aquests nens podran desenvolupar-se més que nens que no han tingut aquesta estimulació a classe. La cultura també influeix perquè els nens aprenen diferents estereotips que repetiran inconscientment al llarg de la seva vida, com per exemple a l’hora de dibuixar una persona, tots (o gairebé tots) els nens de raça blanca pintaran la persona de color carn, oblidant així la possibilitat que pugui ser de raça negra.

El paper que juga el mestre en el desenvolupament gràfic del nen pot arribar a ser decisiu ja que en les seves mans està la possibilitat de motivar i estimular la capacitat creativa del nen. Serà essencial que el mestre o la mestra corregeixi els errors del nen, l’ajudi a desenvolupar la imaginació i que li ensenyi tàctiques a l’hora de dibuixar.

Adria Romero

Marc Toldrà

Elena Rábade

Genís Soldevila